EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

divendres, 8 de juliol del 2022

COM DELS OCELLS, EMANA DEL MÓN LA CALOR

(Immortal. Liang Kai)

 

COM DELS OCELLS, EMANA DEL MÓN LA CALOR

 

Davalles la nit

i els coloms t’acullen:

parrupegen calms.

---

Un carrer estret

a l’esquerra amb ombres.

Pixats, geranis...

---

L’estiu s’atura

i espera excitat,

rugint rere el mur.

---

Intransitada,

solitària fosca.

Tenebra d’arbres.

---

Deixalles, vòmits.

Com dels ocells, emana

del món la calor.

---

Somies perdut,

roder, amerat, feixuc.

El vent et lladra.

---

Algú camina

davant teu, i tu davant.

Sou tu i l’eco.

 

Antoni Defez

Com dels ocells, emana del món la calor dins de La quietud de les pedres 

Viena Edicions, 2004

Més sobre l'autor, ací i ací  

 

 

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Un carrer no massa agradable de passejar-si...
L'estiu em sembla que ja s'ha cansat d'amagar-se i ens amenaça amb la pujada de graus del termómetre!!
Bon cap de setmana, Jesús.

Calpurni ha dit...

Però tots els carrers són bons per a passejar.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada