EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimecres, 28 de setembre del 2022

TORNAR A CASA

 
(Imatge no identificada presa de la xarxa)

TORNAR A CASA

 

Hui tornen ells,

els nostres morts.

 

Fan senyals amb les mans,

passen d’un Grau a l’altre;

fan més dura la falta,

molt més fonda, més trista.

 

Ací va ser, la mostren:

els senyals des del pont

fan molt més vius, més certs,

tots els llocs de la falta.

 

Ací va ser, la diuen:

el cansament de l’era,

el pa d’ahir, la malta

amb pa, taronja amb pa.

 

Ací va ser, l’escolten:

me n'he d’anar, les presses,

Carmen, toquen a bolo,

tot el dinar a taula,

 

deixar-ho tot, l’estiba,

el vaixell dins del moll,

homes a bord, de terra,

tots els seus fills a taula.

 

Més pròxima, més forta:

la falta sota l’ombra

negra del garrofer,

sota el fum d'una cuina,

 

el rebost i l’olor

de tancat i vi negre,

el taulell de la barra,

l'espill de la paret.

 

Ací va ser, la inscriuen:

la falta i les memòries;

ací va ser, nosaltres,

els dos costats del pont.

 


Teresa Pascual

Tot passa baix

LaBreu Edicions, 2022

Més sobre l'autora, ací

 

diumenge, 25 de setembre del 2022

BLUE MONDAY

(Imatge noidentificada presa de la xara)

BLUE MONDAY

 

Jesús no va nàixer el 25 de desembre

[fum, fum, fum] però està bé celebrar el Nadal

al final de l’any; és la millor forma d’acabar

de rebentar; t’haja anat malament, t’haja anat

normal. Se sol estar fart de tant de menjar, beure,

fumar, falsedat, família [qui no ha tingut

problemes amb ella és perquè no en té o passa d’ella]

i et proposes aprimar, renunciar a les drogues

i sembres així els primer dies de l’any de nobles

frustracions i l’estrenes, de nou, fracassant,

però sense perdre la innocència de creure

en els Reis i en la reinserció i fa llàstima

i fa nosa perquè ja no és ingenuïtat.

Conscient de la cadena d’errades repetides

t’entra el baixó, ploraries, però ja eres gran

i recordes on guardes els cigarrets, l’encens,

traus una botella qualsevol de la cistella,

la beus. Enguany serà un altre any. Un altre any nou més.

 


Marc Gomar

La pedra i el foc

Viena Edicions, 2017

Més sobre l'autor, ací   

 

 

dijous, 22 de setembre del 2022

DIOSA. ESTATUILLA / DEESSA. ESTATUETA

(Imatge pròpia)

DIOSA. ESTATUILLA
 

Quiero

decir amor pero pronuncio

muerte -esa llaga

es la lengua-. No hemos

comprendido. No hemos acertado a

reconocerlo. Velas. Reinas

en

el jardín de los astros. Extiendes

en la noche

el río de tus pechos. Los dedos

de los solos

te han labrado un collar. Descansas

en su frío.

Qué hacer con este amor

que nadie quiere.

 

---

 

DEESSA. ESTATUETA

 

Vull

dir amor però pronuncie

mort -aquesta nafra

és la llengua-. No hem

comprés. No hem encertat a

reconéixer-ho. Vetlles. Regnes

al

jardí dels astres. Estens

a la nit

el riu dels teus pits. Els dits

dels solitaris

t'han llaurat un collar. Descanses

en el seu fred.

Què fer amb aquest amor

que ningú no vol.

 


Ada Salas

Arqueologías

Pre-Textos, 2022

Més sobre l’autora, ací i ací

 

[Traducció al valencià feta per mi]

dilluns, 19 de setembre del 2022

QUIMERA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

QUIMERA

 

No m’enganyes:

aquesta inconsolable por

que m’acoltella

prové dels teus ulls.

És matèria impacient,

vida agra

que alleta el cadàver del corb.

 

La mirada que cerques en mi

té les conques eixutes,

entona la buidor.

 


David Jiménez i Cot 

Moren els déus

Adia Edicions, 2022

Més sobre l'autor, ací