EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dimecres, 28 de setembre de 2022

TORNAR A CASA

 
(Imatge no identificada presa de la xarxa)

TORNAR A CASA

 

Hui tornen ells,

els nostres morts.

 

Fan senyals amb les mans,

passen d’un Grau a l’altre;

fan més dura la falta,

molt més fonda, més trista.

 

Ací va ser, la mostren:

els senyals des del pont

fan molt més vius, més certs,

tots els llocs de la falta.

 

Ací va ser, la diuen:

el cansament de l’era,

el pa d’ahir, la malta

amb pa, taronja amb pa.

 

Ací va ser, l’escolten:

me n'he d’anar, les presses,

Carmen, toquen a bolo,

tot el dinar a taula,

 

deixar-ho tot, l’estiba,

el vaixell dins del moll,

homes a bord, de terra,

tots els seus fills a taula.

 

Més pròxima, més forta:

la falta sota l’ombra

negra del garrofer,

sota el fum d'una cuina,

 

el rebost i l’olor

de tancat i vi negre,

el taulell de la barra,

l'espill de la paret.

 

Ací va ser, la inscriuen:

la falta i les memòries;

ací va ser, nosaltres,

els dos costats del pont.

 


Teresa Pascual

Tot passa baix

LaBreu Edicions, 2022

Més sobre l'autora, ací

 

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Així va ser...Tot un recorregut pels records, uns bons un no tan, però els recordem al cap i a la fi!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Records d'èpoques més dures.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada