EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

diumenge, 25 de setembre de 2022

BLUE MONDAY

(Imatge noidentificada presa de la xara)

BLUE MONDAY

 

Jesús no va nàixer el 25 de desembre

[fum, fum, fum] però està bé celebrar el Nadal

al final de l’any; és la millor forma d’acabar

de rebentar; t’haja anat malament, t’haja anat

normal. Se sol estar fart de tant de menjar, beure,

fumar, falsedat, família [qui no ha tingut

problemes amb ella és perquè no en té o passa d’ella]

i et proposes aprimar, renunciar a les drogues

i sembres així els primer dies de l’any de nobles

frustracions i l’estrenes, de nou, fracassant,

però sense perdre la innocència de creure

en els Reis i en la reinserció i fa llàstima

i fa nosa perquè ja no és ingenuïtat.

Conscient de la cadena d’errades repetides

t’entra el baixó, ploraries, però ja eres gran

i recordes on guardes els cigarrets, l’encens,

traus una botella qualsevol de la cistella,

la beus. Enguany serà un altre any. Un altre any nou més.

 


Marc Gomar

La pedra i el foc

Viena Edicions, 2017

Més sobre l'autor, ací   

 

 

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Caram, quin poeta més pesimista...
Bon vespre, Jesús.

Anònim ha dit...

De poetes hi ha de tots tipus, sí.
Grpàcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada