EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dijous, 22 de setembre de 2022

DIOSA. ESTATUILLA / DEESSA. ESTATUETA

(Imatge pròpia)

DIOSA. ESTATUILLA
 

Quiero

decir amor pero pronuncio

muerte -esa llaga

es la lengua-. No hemos

comprendido. No hemos acertado a

reconocerlo. Velas. Reinas

en

el jardín de los astros. Extiendes

en la noche

el río de tus pechos. Los dedos

de los solos

te han labrado un collar. Descansas

en su frío.

Qué hacer con este amor

que nadie quiere.

 

---

 

DEESSA. ESTATUETA

 

Vull

dir amor però pronuncie

mort -aquesta nafra

és la llengua-. No hem

comprés. No hem encertat a

reconéixer-ho. Vetlles. Regnes

al

jardí dels astres. Estens

a la nit

el riu dels teus pits. Els dits

dels solitaris

t'han llaurat un collar. Descanses

en el seu fred.

Què fer amb aquest amor

que ningú no vol.

 


Ada Salas

Arqueologías

Pre-Textos, 2022

Més sobre l’autora, ací i ací

 

[Traducció al valencià feta per mi]

1 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

"Què fer amb aquest amor/ que ningú no vol": això dic jo. De què serveix d'estimar tant?

Publica un comentari a l'entrada