EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dimarts, 4 d’octubre de 2022

QUASI PER IGNEM

 (Imatge nodentificada presa de la xarxa)

QUASI PER IGNEM

I Cor., 3,15

 

Ab que no em tocs l'esperit que a Tu sembla

A. MARCH

 

Si em dic Antoni, si Ferrer, m'ajusta

el Ferrer que va ser, l'Antoni que és,

i el què i el qui seré, demà sorprés,

tan de través com crema el foc la fusta.

 

Que ara que l’edat a porta tusta,

ni puc ni vull escriure a l’inrevés

la vida que em va dir un dia: «Vés,

sembra llavor contra la mort adusta››.

 

Ni vull ni puc desviure res de res:

del que he estimat farà la mort garbera;

del blat i el jull, gavella en malentés.

 

Si Empar i Andreu guardats en la panera,

m'aconforma que els faces teus al pes

quan m’isca el nom, fet fum, per la fumera.

 


Antoni Ferrer

Cant temporal

Ed. Tàndem, 2002  

Més sobre l'autor, ací i ací. 

 

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

UI, aquest poema sembla un embarbussament!
bona nit, Jesús.

Calpurni ha dit...

Toni Ferrer dominava excel·lentment els versos. És una llàstima el seu recent decés.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada