(Imatge noidentificada presa de la xarxa)
CEL I TERRA
L’alè de tardor desfullà,
amb tot el seu ressentiment,
la memòria que em cap avui
en dues galledes de polpa.
A la mà dreta, el primer
jardí,
marcit d’esglai i mentida;
a l’esquerra, revenja de la verema.
Al sotabosc hi escuma un
silenci irreductible.
Armand Virallonga
Des terra
Edicions Saldonar, 2021
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Aquest jardí també es deu haver marcit per la calor...I al sotabosc i trobem l'anima del silenci.
Bon cap de setmana, Jesús.
El silenci el trobem en qualsevol lloc si sabem buscar-lo.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada