(Imatge no identificada presa de la xarxa)
ORACLE CONTRA LA TARDOR
Pleguen els bars, apilades les cadires
al cementiri de l’estiu turístic.
El sol allarga l’ombra de ningú.
No lluny, camins endins, per darrer cop
s’oloren les garrofes i els raïms.
Marxa un pagès, repassa el forrellat
tement l’intrús nocturn a la caseta.
Se’n torna al poble, on pot parlar amb algú
durant els vespres que tothom ignora.
Qui ara es troba sol, viurà desert
l’hivern: el fil de fum vagarejant,
un paperot al remolí dels pàmpols.
Antoni Nomen
Adia Edicions, 2022
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Jo no veig pas que vagi contra la tardor, a mi m'agrada, és bucòlic...
Bon cap de setmana, Jesús.
Estic amb tu: la tardor té colors preciosos.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada