EVA, DES DEL DESHÀBITAT
ja no me’n queden pas, d’absències
MANEL MARÍ
Soc
allò
que callo.
Memòria
insatisfeta que ja no
troba
el bes dels bàlsams i no obstant
persisteix a cercar-lo com qui planta
cara a la mort.
Viure va ser desmentir el deshàbitat.
Temptar el mot com qui tempta la pell.
I ara què, si ja no diu el mot
l’olor de farigola?
A penes soc allò
que callo en dir-t’ho.
De mi a tu un silenci transhumant.
No la paraula: és ara el teu silenci
el que genera espais.
Un aquí nou
quan el silenci meu sabrà trobar
el teu silenci
des d’on caldrà provar de rediviure.
Per a Eva Llorenç Celades
Maria Josep Escrivà
L'alegria de l'oblit
Edicions 62, 2025
Més sobre l'autora, ací
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada