(Imatge no identificada presa de la xarxa)
A poc a poc
A poc a poc m’he despertat
a casa meva.
Era cuc. Era ritme
lentíssim de fulla i de pedra.
Alguna cosa s’ha esberlat
i una veu molt petita
s’ha afegit al batec.
Lentament, un impuls,
una arrel: una escletxa
de sol, una mica de vent,
un regust estranyíssim de rosada.
A poc a poc m’he encaminat
per la finesa de la tija.
He madurat,
he percebut la gravidesa,
l’amor que m’empenyia a esbadellar-me.
I he obert els ulls.
He vist l’ocell, que venia a tastar
la tendresa del cuc.
L’obertura del blau i el verd.
I jo era tan gran com el cel
i com la terra.
Llavors m’he despenjat
i m’he endinsat en el batec.
En el batec.
Laia Noguera
Amor total
Tushita Edicions, 2016
Més sobre l’autora, ací
Entrades
