digué Déu,
"abstenint-se d'anomenar-me.
No sóc ni concebut ni concebible:
un cos sense cos,
una ànima enemiga de tota ànima.
Deixeu-me sol
amb la meva dificultat: nit i dia evoluciono
i em condemno a la metamorfosi.
La meva natura consiteix,
inconegut massa conegut,
a no satisfer-me mai
de la meva idea de Déu".
(Imatge: Pintura de Michelangelo Buonarroti)
Tret del llibre "El turment de Déu" d'Alain Bosquet. Edicions Alfons el Magnànim.
Traducció del francés d'Imma Sarduc
Entrades
4 han deixat la seua empremta:
Una definició versemblant del concepte diví. Gràcies Calpurni!
Jesús n poema que no coneixia, m'ha recordat una anecdota que em va passar ja fa uns anys: anava caminant pel carrer i se'm va atansar un noi dient-me que era un enviat de Déu, recordo que jo li vaig repondre; perdona, Déu sóc jo i no recordo haver enviat a ningú...
Salut camarada.
onatge
Silvia, estic d'acord amb tu si tenim em compte que Déu és una figura tan "polièdrica".
Onatge, crec que vas enganyat, jo sóc Déu i no recorde aquesta situació.
Salut a tots dos.
Jesús tenia els meus dubtes..., però ara ja m'ha quedat clar...
Salut i estrelles.
onatge
Publica un comentari a l'entrada