EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dijous, 10 de juny del 2021

EPÍLEG

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EPÍLEG

 

El fil es tiba fins a la part alta

de la paret. Les imatges es mesclen;

no es corresponen amb temps imprecisos

on ni el després ni l'ara es distingeixen,

en un ací de fum sobre la vista.

L'havíem estirat a la recerca

d'un jo que es resistia amb el seu fil

a no saber res més de si mateix,

un jo capaç en espera de ser

reconegut, garantit, perdonat.

 

Una quimera enfront del mur constant

-el guardià fidel de la memòria-

que resisteix la força dels corrents

vençuts a la impostura de la calma.

Alguna cosa començava a perdre's,

deixar-se anar; s'esgarraven les teles

i per damunt, sobre els rictus dels dies,

ens vam posar un vestit a pedaços.


Teresa Pascual

Vertical

Edicions 62, 2019

Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Si els pedaços eren acolorits, el vestit devia ser ben bonic...I la vida passa i estirem del fil de la memòria!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Tots estem nugats a un fil que tard o d'hora es trenca.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada