 |
| (Imatge presa d'ací) |
sia escuma o jeroglífic,
coltell o contradansa,
me la crec, me la quedo i se'm fa pega
al llavi de dalt, el del seny, després
s'estova, plora i es desprèn,
s'encomana, floreix i esdevé pansa
al llavi de sota, el de la paciència,
i els deixo dir fins que caic rendit.
Màrius Sampere
Dins de Retrats de Susanna Rafart
AELC, 2011
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Seny i paciència dues bones coses no gaire comunes...
Bon vespre , Jesús.
I saber utilitzar-les.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada