EMPREMTES

El poema és una veu calenta que degoteja i crema. AMPARO CORTELL

dimarts, 19 de juny del 2012

DE POETES CREATS PER MI: PETE JUNE

El poeta Jack Williams, més conegut pel pseudònim Pete June, (Ely, East Cambridgeshire, 1730 - Londres, 1790) va  nàixer al si d’una família de religió quàquera, cosa que va marcar la seua vida i la seua obra poètica.
En la seua joventut, Pete va acceptar els preceptes de la seua religió, però, a poc a poc, va anar distanciar-se degut a la censura que la seua comunitat exercia sobre els seus escrits, qualificats de molt influenciats pels costums d’altres religions protestants.
El 1760 va decidir abandonar la seua comunitat i es va traslladar a Londres on va entrar en contacte amb altres poetes anglesos de l’època. Va establir una gran amistat amb el poeta Thomas Gray, representant del corrent poètic “poetes de cementeri” (Graveyard Poets). Aquest, al final de la seua vida, va influenciar molt l’obra de Pete que es va quedar enlluernat pel poema “Elegy Written in a Country Churchyard” (Elegia en un cementeri d’aldea).
Pete va morir per la tuberculosi, sol i oblidat, en una pensió de Londres.
Tota la seua obra està marcada per la tristesa i l’esperit romàntic. En són exemples  d’açò poemes com “Pobre, sense consol”, “Fruits del cementeri” o “La pols silenciosa”.
La seua obra va ser recollida en un volum titulat “Poemes de June” publicat el 1886 per l’editor William Randolph Hearstl, a Nova York.
El següent poema va ser escrit per Pete June com a resposta a la seua comunitat quàquera (“fills de la llum”) després de la censura d’un poema què parlava de la importància de guiar els joves en l’aprenentatge de la religió.

ESTIGMES DE LLUM

A recer de la memòria
      hi són
els estigmes de la llum,
la buidor més estremidora
i els signes de vida.

(Perduts,
               orfes de records,
sense una mà generosa
que els allibere de la seua
inconsistència).

diumenge, 17 de juny del 2012

SÈNIA DE PETITS VICIS

(Imatge de la portada del llibre "Frangilla" de L. FAIRFAX, Muckley)
Sé que m'estimes i te n'embroque
a la meua manera,
des del meu món
enfora de tu
i des de dins d'un petit cercle.

Sé que t'estime i me n'embroque
a la teua manera,
des d'un altre món
enfora del meu indret,
perduda en la constància del meu viatge.

Encarna Sant-Celoni i Verger
Sènia de petits vicis
La Forest d'Arana, 1989
Més sobre l'autora, ací

dijous, 14 de juny del 2012

POEMA AMB DATA (X): CATORZE DE JUNHO

Aquest poema ja va ser publicat al blog el 25 d'agost de 2011 quan encara no havia començat la col·lecció de poemes amb data. Hui, 14 de juny, torne a recuperar-lo.


(Videopoema fet per mi a partir d'imatges pròpies i preses d'internet. La veu és de José Saramago que recita el seu poema en castellà; forma part del disc En esta esquina del tiempo de Luís Pastor)

Cerremos esta porta.
Devagar, devagar, as roupas caiam
Como de si mesmos se despiam deuses,
E nós o somos, por tão humanos sermos.
E quanto nos foi dado: nada.
Não digamos palavras, suspiremos apenas
Porque o tempo nos olha.
Alguém terá criado antes de ti o sol,
E a lua, e o cometa, o negro espaço,
As estrelas infinitas.
Se juntos, que faremos?
O mundo seja,
Como um barco no mar, ou pão na mesa,
Ou rumoroso leito.
Não se afastou o tempo. Assiste e quer.
E já pergunta o seu olhar agudo
À primeira palavra que dizemos:
Tudo.
CATORZE DE JUNY

Tanquem aquesta porta.
Lentes, lentament, que caiguen les nostres robes
Com de sí mateixos es desnuarien déus.
I nosaltres el som, encara que humans.
Res ens ha estat donat.
No parlem doncs, només sospirem
Perquè el temps ens mira.
Algú  haurà creat abans de tu el sol,
I la lluna, i el cometa, l’espai negre,
Les estrelles infinites.
Ara junts, què farem? Siga el món
Com vaixell al mar, o pa a taula,
O el remorós llit.
No s’allunyà el temps, no se’n va anar. Assisteix i vol.
La seua mirada aguda ja era una pregunta
A la primera paraula que diem:
Tot.
José Saramago
Poesía completa
Alfaguara
(Traducció feta per mi a partir de l'original i de la traducció al castellà d'Ángel Campos Pámpano)

dimarts, 12 de juny del 2012

PENSAMENTS PINTATS (VII): ROSTRES

(L'autor del blog, fotografia de Miguel David)
Hi ha rostres que només són reconeguts quan han estat perduts.

dissabte, 9 de juny del 2012

AMISTAT

(Fotomuntatge propi a partir d'imatges no identificades preses d'internet)
                                                         a Juana

Ara que arriba l’estiu, ara, precisament ara,
escric paraules que esgarren les distàncies;
paraules amables que volen com papallones
fins les teues finestres, que porten amistat,
que dolçament bressolen els dits de la memòria.

Ara que arriba l’estiu, ara, precisament ara,
mire les llunyanies i les faig proximitats;
distàncies que ressonen en tots els vents,
que evoquen records i passats tendres,
que lluiten contínuament contra l’oblit.

Ara, que arriba l’estiu, ara, precisament ara,
em capbusse en les aigües del temps;
aigües plenes de gestos generosos,
que esbossen somriures permanents,
que miren de fit a fit el futur i els horitzons.

Sempre he sabut que més enllà de les distàncies
està el fil esfilagarsat de l’amistat i en ell visc
invocant-la en veu baixa, quasi calladament.
(Les lluernes saben de què parle).


dimecres, 6 de juny del 2012

TANKA DELS SILENCIS I LES PARAULES

(El crit d'Edvar Munch)
En saragata,
silencis i paraules:
Els sentiments
que pugnen per eixir
de la foscor de l’ànima.

diumenge, 3 de juny del 2012

POEMA AMB DATA (IX): TAROT 03.06.83

(Tarot egipci)
Sorgeix del fons del temps
la lliure voluntat.
Segant el temps passat,
escolliràs l’amor,
com  un aprenentatge.

Salvador Jàfer
Orquídia, dins de Produccions Ansietat (1970-1988)
Poesia 3i4
Més sobre l'autor ací i ací

divendres, 1 de juny del 2012

CAFÉ GIJÓN

Ser com ser,
uno para otro,
"otro" para uno
en otra luz que
no nos separe tanto
a unos de otros.
Horacio Rodríguez Aragón, 1969
(poema penjat al Café Gijón de Madrid)

dimecres, 30 de maig del 2012

DAUS I DUBTES



(Foto de Jalsínap)
Un vent trist agita els avellaners de la infantesa,
el futur segueix dormit en aquell jardí,
l'oblit habitable
no desbrossà els esbarzers
ni acomplí les seues promeses,
ni despullà els dubtes.
Amalia Iglesias Serna
Dados y dudas
Editorial Pre-Textos, 1996
Més sobre l'autora, ací
(Traducció de l'original feta per mi)

diumenge, 27 de maig del 2012

PENSAMENTS PINTATS (VI): DÉU

(Fotomuntatge propi a partir de La Creació de Miquel Angel)
L’ésser humà en la seua eterna ignorància
creu cegament en Déu.
Caldria preguntar-se d’igual manera
per què Déu no creu en l’ésser humà.