EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dimecres, 30 de juny del 2010

ARACNE

El següent poema el feren fa anys amb la meua ajuda uns alumnes de l'antiga EGB, a partir del mite d'Aracne.

(Il·lustració de Gustav Doré, 1861)

Al fons del jardí,
entre esbarzers tenebrosos,
perdudes en la immensitat del verd,
estan les aranyes
que agafen els segons i els minuts
que cauen de les butxaques dels vianants
i que es perden en el temps.

Amb ells, tixen l’eternitat.

9 han deixat la seua empremta:

novesflors ha dit...

Una activitat molt interessant que aquells alumnes, estic segura, encara deuen recordar amb afecte. O dit d'una altra manera, m'hauria agradat ser alumna teua :)

Vida ha dit...

Novesflors m'ha llevat les paraules de la boca...:)

Carme Rosanas ha dit...

Què tal una tercera alumna? Encara tinc lloc? :)

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Aquesta llegenda em va fascinar en la meva adolescència i també vaig escriure un poema sobre ella.

M'ha agradat el poema, intens, evocador, "els minuts que cauen de les butxaques dels vianants", mai millor dit!

el iosu ha dit...

Afortunados los que apredieron contigo a tejer palabras creando tan hermoso encaje.

una abraçada

kweilan ha dit...

M'ha encantat!

La Senyoreta Reykjavík ha dit...

Els mestres com tu, són els que valen la pena :)

Calpurni ha dit...

Gràcies a tots i a totes pels elogis.
Aplicar la poesia al treball escolar és, de vegades, certament complica però també s'obtenen bons resultats.
Salut i poesia.

Calpurni ha dit...

Fe d'errates: Complicat i no "complica"

Publica un comentari a l'entrada