POEMA AMB DATA (XXIII): NADAL (25 de desembre, 1993)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Restar ací, una nit de Nadal més,

foradat d'alcohol i en quarantena,

excitat com un bou, un semental,

en l’estat de la mar dolça i funerària

(i no sé, de tot açò, què és el que em recorda

aquell conte de Dickens —tota la usura, la llàstima—

o potser el relat més ambiciós de Verne);

sóc en una nit saquejada i dolorosa,

amb un dolor possiblement molt poc humà

que, gràcies a Déu i a Mi, res no diu al destí útil

de l'individu i de les seues circumstàncies.

Em sent,

ara que poc falta perquè l'any acabe,

o bé comence, com el mort de la sang més freda i aspra;

de bell nou em sent com la mort rescatada, nascuda

per a poder-la viure ben plena i solitària.

Restar ací, viscut, amb sang de brandi i nicotina,

una nit de Nadal més, assetjat, vedat, enlluernat

pel poema impotent, llums de gas, sols caiguts,

caceres de l'ull d'ambre i abrusat,

aqueixos versos tan roïns sobre estrelles consumides...

Mireu-la: la meua companyia és la nit, tan abstracta

a l'altura de les hores entusiasmades el xampany

de la pau, indumentada de mort i de tantes inversions

de capital..., quins senyals ara el temps m'amaga?

Josep Porcar

Dotze poetes joves valencians

Tàndem Edicions, 2000

Més sobre l'autor, ací i ací.