EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

diumenge, 6 de gener del 2013

ET VAIG VEURE AL CAFÉ



(L'autòmata, Edward Hopper)

Et vaig veure al café.
Era la primera vegada
que venies per ací.
Jo no et coneixia.
No eres client habitual.
Demanares un café sense sucre.
Quan te’l servia vaig veure als teus ulls
una mirada glaçada, 
                               deserta.
Meditabunda,  
                     llunyana, 
                                    perduda
en pensaments perduts
romangueres per trenta minuts.

Deixares una moneda de dos euros
al costat del tiquet
i te n’anares lentament.
Havies escrit al paper
una frase inacabada:
“Aquesta nit em...”. 


6 han deixat la seua empremta:

artur ha dit...

"......vindrà a buscar el meu enamorat"
Desitjo que tingui un final feliç....!

M. Roser ha dit...

M'agradaria desitjar a la noia un final feliç, però amb tot el que puc intuir, em sembla que no era pas el que ella pretenia...
Una manera trista d'enfrontar-se a un nou any!

montse ha dit...

Tendre i emocionant. m'agrada.

Fina Tizón ha dit...

Dramàtic. Tal vegada que aquell escrit seguía amb les paraules: em vull morir?????

Que passis un bon dia

Fina

Gerònima ha dit...

Esperem que el que quedava de dia li hagués donat la oportunitat de veure la vida d'un altre color, menys fosc.

Calpurni ha dit...

Podria acabar així "... suïcidaré", o bé, així "...llevaré de damunt tots els tuments i seré feliç". Serà fàcil triar.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia

Publica un comentari a l'entrada