EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dissabte, 22 de febrer del 2014

LLAMPEC

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Cançó d'encomanament

Quem pudera saber de que maneira
As palavras são rosas na roseira
JOSÉ SARAMAGO

No el llamp,
ni el tro que l'assevera,
sinó qui el sent
i l'empelta.

No és per una primavera
aquesta rosa en usdefruit;
no consentirà cap treva
aquest dolor antic
de córrer vent
per la cinglera
com una música ferida
que la paraula udola
i toca gairebé
el món.

Qui poguera saber
de quina manera les paraules són
roses al roser.

No el llamp,
ni el tro que l'assevera,
sinó qui l'empelta
i el sent.
Josep Porcar
Llambreig
TRIA Llibres, 2013
Més sobre l'autor, ací i ací.

4 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

Qui interpreta o vibra amb el poema és més important que el poema en ell mateix.

M. Roser ha dit...

Caram, això de roses en usdefruit, m'ha cridat l'atenció,
només en pots gaudir, però no són teves...
Bon vespre, Jesús.

manuel roig abad ha dit...

M'agrada el concepte de l'empelt per a expressar eixe sentit de creixement de les paraules dins els esperits, l'avançar de la bellesa, eixa mena de xicotets o grans naixements que pel llenguatge ens ocórren. Moltes gràcies, Josep i Jesús.

Calpurni ha dit...

Com diu el meu amic Enric "empeltem, doncs".
Gràcies pels vostres comentaris.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada