.jpg) |
| (Imatge pròpia: cisternes de Constantinoble) |
que secretament emmagatzemen
petites mars interiors sota voltes
i columnes, corre una mar a dintre meu,
una mar agitada d'on sóc molt incert navegant
amb profunds afanys de naufragi.
Com els aljubs, sostinguts per capitells
que ningú no veu i voltes que suporten
el pas dels desconeguts, sóc el cec
que sent la llum de la pedra picada
i el fosc caminant, sempre subterrani.
Alexandre Navarro
Encesa Fotografia
Ed. Germania, 2013
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Dins de cadascú hi ha algun mar amagat, de nosaltres depèn que estigui en calma o agitat...
Bon vespre, Jesús.
Com els mars els nostres estan a voltes agitats, a voltes en calma. Gràcies pel comentari, M. Roser.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada