EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS

dijous, 12 de març del 2015

[DE VEGADES...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
de vegades
hem de tornar a les paraules
que abandonàrem

i abraçar-les
com a fills perdonats

(Traducció meua)
Gil T. Sousa
Més sobre l'autor, ací
às vezes / é preciso regressar às palavras / que abandonámos 
// e abraçá-las / como filhos perdoados 

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Abraçar les paraules i deixar que elles ens abracin a nosaltres...De vegades ho necessitem...
Bon cap de setmana.

Ada ha dit...

Si, de vegades necessitem endinsar-nos en la pau que un llibre o una poesia et trasmet... i el silenci que llegir-les suposa. Molt bonic! Aquesta imatge m'encanta, l'he pres moltes vegades d'internet. Bon dia!

Calpurni ha dit...

de vegades vivim sense donar a les paraules la importància que mereixen.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada