EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL

dissabte, 12 de novembre del 2016

ESTANCES

(Imatge pròpia)
XIII

El jorn que el sol s'apagui en l'horitzó sens mida,  
el jorn que tot s'esfondri per no aixecar-se més,  
jo et demanaré, Déu, per què m'has dat la vida,  
si tenies la idea de prendre-la després.
---

XVI

Rajant sang dolorosa deus viure, pobre cor! 
Si cada jorn coneixes un dolorós turment, 
i si la vida dura tan sols un curt moment, 
què hi fa dintre el cos meu, que marxa vers la mort?
---

XXI

En les coses de l'ànima marxem amb precaució 
sílenciosa, car, mentre tenim dents, llengua, orelles 
i boca, no devem servir-nos jamai d'elles 
més que per viure en una constant admiració.
---

XXVI

No tinc prou valor ni ciència                   
per anar enllà de l'ençà, 
ni tinc prou intel·ligència 
per viure sense pensar.
---

XLIX

Entrega't al plaer, mortal, sense recels: 
el món és un no-res i és un no-res la vida, 
i un no-res eixa volta composta de nou cels. 
Amar i beure és veritat: i tot l'altre mentida!
---

LX

A la vida m'han dut sens mon consentiment; 
he obert els ulls amb estupefacció immensa, 
i partiré, després de reposar un moment, 
sens saber el fi de la vinguda i la partença.
---


LXXXII

I ben tranquils a l'ombra dels arbres, mon aimia, 
amb una àmfora plena, un llibre de poesia, 
un pa i una cançó que em cantis, ten per cert 
que serà Paradís el que era abans desert.
---

CXIV

Fruïm! La vida fuig com si fos d'argent viu;
la joventut s'escorre com l'aigua d'un torrent; 
del plor del nen que neix al badall del morent, 
venim com una pluja i correm com un riu.


Omar Kayyam
Estances
Edicions del Mall, 1985
Més sobre l'autor, ací
[Traducció de Ramon Vives Pastor]

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada