 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
mil boques sense rostre
fantasmes que s'escapen dels meus llibres.
voldria el crit i em forcen a callar.
no hi ha cap veu que sigui l'última
sí totes la primera
malgrat que em puny, em satisfà el silenci
carícia i càstig.
la paradoxa escanya els vells.
el riu escala la muntanya
per devorar-la,
la pluja buida el mar.
no m'acabo de creure les paraules
respiren massa a prop del meu silenci
Francesc Garriga Barata
Tornar és lluny
Ed. Proa, 2013
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada