|  | 
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) | 
autoretrat-2 
Vint-i-quatre de
novembre de dos mil deu. 
De bon matí, una
dona es desperta 
i pensa en
Amsterdam. 
Es vesteix amb
unes sabates negres de taló. 
S’ha pintat les
parpelles i els llavis. 
Penso en
Amsterdam, em calço els talons 
i em pinto les
parpelles amb pólvores de colors. 
Sé que l’amor
aprèn a navegar 
després del
naufragi.
La perfecció de
la molla
Editorial
Meteora, 2015
Més sobre l'autora, ací
 

 
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 Entrades
Entrades
 
 
 
2 han deixat la seua empremta:
Els pensaments de vegades conflueixen...Quin paisatge urbà més bonic!
Bon vespre, Jesús.
Què fàcil és recordar els llocs visitats i els moments feliços viscuts en ells!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada