EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dissabte, 16 de desembre de 2017

ASSAIG

(Carreró estret per entrar a la Plaça dels Raïms. Font: Beu-te Girona)
ASSAIG
      (a Teresa Pascual)

all which isn 't singing is mere talking
and all talking's talking to oneself
E. E. Cummings

Potser no tornaràs a veure aquell
antic poema d'aigua, fang i vent,

ni a pujar pel carrer que s'empinava
com un estret calvari
en el precoç hivern,

ni a palpar com un orb
la textura de l'arbre
amb fred blavós als dits i a les orelles.

Tot el passat fou sols un simple assaig
d'aquest atzar que ja no té futur:
està en la teua ment.

De tot allò només queda un record
tan trist com els adéus,
una petita història,

aquell relat que ara fantasieges,
el relat que escriuràs
potser per fer-lo viure,
un poema profund com un paisatge.

Jaume Pérez Montaner
10 poemes de pluges i solatge
Universitat de València. Facultat de filologia, 2010
Més sobre l'autor, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'agradaria poder escriure un "poema profund com el paisatge" tot i que sovint el paisatge és a l'abast de la ploma de tothom...
Quin carrer tan estret, segur que deus tocar-hi amb les dues mans, mentre hi passeges!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Hi ha de carrers estrets per tots els llocs. A Praga hi ha un peatonal que està regulat per semàfors, no caben dues persones a la vegada.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada