 |
| (Imatge pròpia) |
La fina ratlla de l'horitzó ratlla l'oblit:
somni etern d'un instant sostret.
Illots de núvols, marees. L'horitzó
és la memòria de l'oceà.
Arena roja amb cossos extenuats: parracs
sense ànima
pàgines esquinçades del Llibre
que un déu d'oblit sense pietat va
abandonar.
Bette, Herr. Wir sind
nah.
Prega Senyor sí pregapregaprega: som a prop
a tocar del teu no-res. Ulls i boca ben
oberts.
El cos en escorç.
La paüra.
Antoni Clapés
16 poemes
Universitat de València, Facultat de filologia, 2005
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
La fina ratlla de l'horitzó, confon el cel i el mar, com si es donessin una abrassada...
Bon vespre, Jesús.
I és ben difícil de trobar.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada