EMPREMTES

A poesia torna a vida bela, ampla e completa. No mundo da poesia não existe impossibilidades! MAJELA COLARES

dimarts, 19 de desembre de 2017

[JO ANAVA A LA RECERCA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa, retocada per mi)
JO anava a la recerca d'una forma que contingués en el seu    
     interior el nom complet de la forma,

un fruit que esclatés en el moment que fos tocat i quedés    
     bategant a les mans el nom del fruit,

un bes per a ser ocupat des de l'inici d'abril fins a morir.

Que en l'hora dels llavis de la primera paraula

el meu nom d'animal desert comencés a pronunciar un nom    
     per sempre.


Però jo pensava que un bes era font perpètua,

que entrar en un cos era morir i regressar en foc blanc

     definitivament.

Xosé Maria Álvarez Cáccamo
Foc blanc
Ed. Bromera, 1994
Més sobre l'autor, ací

[Traducció de Xulio Ricardo Trigo i Júlia Cortés]

EU andaba na procura dunha forma que contivese no seu / interior o nome completo da forma, // un froito que estalase no momento de ser tocado para que nas / mans ficase latendo o nome do froito, // un beixo para ser ocupado desde o principio de abril até morrer. // Que na hora dos labios da primeira palabra // o meu nome de animal deserto comezase a pronunciar un / nome para sempre. // Pero eu pensaba que un beixo era fonte perpetua, // que entrar nun corpo era morrer e regresar en lume branco // definitivamente.

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

De vegades anem a la recerca de coses que ens són inabastables...Potser ens cal no ser tan ambiciosos amb allò que desitgem!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Cal buscar ho inabastable però conformar-se amb allò que ens arriba.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada