 |
| (El judici final. Detall. Capella Sixtina. Miquel Àngel) |
21 DE DESEMBRE
Estes
guerres que acaben
i
just de nou comencen
en
altre lloc, pertot arreu.
Com
la tondosa del barber,
o
com els freds hiverns
de
dies ombrius,
hom
pot rememorar Caín.
Tot
allò que he fet és—
o això sembla— enderrocar
runes
amb una branca,
fins
quedar cobert
de
sutja i cendra.
No
podria ni volent
esborrar-les
de la pell.
Charles Simic
El
meu seguici silenciós
Harcourt,
2005
Més sobre l'autor, ací
[Versió i traducció de l’anglés de Carmen Raimundo]
[Facilitat
per Joan Navarro]
December 21 // These wars that end / Only
to start up again / Somewhere else / Like barber's clippers / Or
like these winters / With their bleak days / One can trace back to
Cain // All I've ever done-- / It seems-- is go poking / In the ruins
with a stick / Until I was covered / With soot and ashes / I
couldn't wash off / Even if I wanted to. // Charles Simic, “My Noiseless
Entourage”, Harcourt,
2005.
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Només si s'acaben les guerres i tothom pot viure en pau, podrà haver-hi un autèntic Nadal...
on vespre, Jesús.
Sembla que això és una utopia però com a tal utopia cal encalçar-la: la fi de la guerra.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada