EMPREMTES

A poesia torna a vida bela, ampla e completa. No mundo da poesia não existe impossibilidades! MAJELA COLARES

dijous, 21 de desembre de 2017

POEMA AMB DATA: 21 DE DESEMBRE

(El judici final. Detall. Capella Sixtina. Miquel Àngel)
21 DE DESEMBRE

Estes guerres que acaben
i just de nou comencen
en altre lloc, pertot arreu.
Com la tondosa del barber,
o com els freds hiverns
de dies ombrius,
hom pot rememorar Caín.

Tot allò que he fet és—
o això sembla— enderrocar
runes amb una branca,
fins quedar cobert
de sutja i cendra.
No podria ni volent
esborrar-les de la pell.

Charles Simic
El meu seguici silenciós
Harcourt, 2005
Més sobre l'autor, ací

[Versió i traducció de l’anglés de Carmen Raimundo]

[Facilitat per Joan Navarro]

December 21 //  These wars that end / Only to start up again / Somewhere else / Like barber's clippers / Or like these winters / With their bleak days / One can trace back to Cain // All I've ever done-- / It seems-- is go poking / In the ruins with a stick / Until I was covered / With soot and ashes / I couldn't wash off / Even if I wanted to. // Charles Simic, “My Noiseless Entourage”, Harcourt, 2005.

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Només si s'acaben les guerres i tothom pot viure en pau, podrà haver-hi un autèntic Nadal...
on vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Sembla que això és una utopia però com a tal utopia cal encalçar-la: la fi de la guerra.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada