EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

divendres, 6 de juliol de 2018

AUTO D'AFE

(El pas de la llacuna Estigia, Joachim Patinir. Museu del Prado)
AUTO D'AFE
 a mon pare, in memoriam

Hay golpes en la vida, yo no sé
César Vallejo

Adés jo creia en el Veda
en Belcebub i en Deumèu
cos a cos com si fos Leda
mon gentil cor de pigmeu

Com vaig perdre la vereda
vertical de l'himeneu
si no vaig besar el Pare da-
vall l'olivera del sèu?

Si no vaig fugir la cleda
negant-lo com fariseu
per què eixa llar ja no enreda
el pas dubtós del meu freu?

Plogué i girà la moneda
no sé caigué el gran carreu
toument i en quedà la queda
illegible de la Seu

Ara sols crec en la Veda
fondíssima del Leteu
on pels cabells de l'arbreda
nu i furtiu de cap i peu
faig la ruta de la seda-
ició final cap Ateu

Pere Císcar
En revista sèrieAlfa a cura de Joan Navarro
Més sobre l'autor, ací

[En aquest enllaç hi ha traduccions al castellà i al francés fetes per l'autor: https://seriealfa.com/alfa/alfa50/PCiscar.htm]

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

No l'entenc gaire, em sembla que no estic a l'alçada... Sembla que algú ha deixat de banda les seves creences o les ha canviat per unes altres.
Bona vesprada, Jesús.

Calpurni ha dit...

Quelcom paregut, M. Roser.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada