EMPREMTES

A poesia torna a vida bela, ampla e completa. No mundo da poesia não existe impossibilidades! MAJELA COLARES

dilluns, 16 de juliol de 2018

RÈQUIEM

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
RÈQUIEM

No puc anar a canviar
l’aigua de les flors
al nostre cementiri
de records.

Voldria que s’anessin
podrint des de l’arrel
al costat d’un insecte
anegat i sense nom.

Però aquest desig
no podrà ser real,
tampoc.

Tota la nostra història
és un gran ram de pètals
de plàstic a l’engròs.

Sílvia Bel Fransi
Deixar anar. Soliloqui en mi sostingut
Viena Edicions, 2018
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Jo no vull pas que els records es malmetin...tan els records com les flors, sempre naturals!
Bon dia , Jesús.

Calpurni ha dit...

Sempre natural. Tot natural.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada