EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

divendres, 24 d’agost de 2018

EN UN VERS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
EN UN VERS


En un vers,
hauria pogut sobreviure en un vers.

Quan arribe la nit,
li prendré el seu perfum – absurdament
per notar-li així com transpira.

En un vers – la pell en un únic
vers 
trobaré la mort d’alguns dels
arbres del meu pati, desgastats com mentides,
i les parets que atrapen aquesta llum
dins les corol·les d’una heura
que sempre tanta pau haurà de proporcionar-me,
amb la seua escuma, grisa i blanca, i més tard dura;
la cambra lentament fuig, a penes
sobreviu amb el buf, la negror i l’absurd
d’anar malbaratant tots els rastres.

Alfons Navarret
En blanc
 Caixa de Balears, 2002
Més sobre el autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

En un vers...M'agradaria viure embolcallada entre les paraules d'un vers!
Bon diumenge, Jesús.

Calpurni ha dit...

I de molts poemes.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada