EMPREMTES

A poesia torna a vida bela, ampla e completa. No mundo da poesia não existe impossibilidades! MAJELA COLARES

dimarts, 21 d’agost de 2018

[ETERN ESTUPOR,...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Etern estupor, tot ha d'ésser inexacte 
tot ho vull inexacte: l'arbitrari 
ordre del record, el demà imprevisible 
com el dibuix dels cossos als llençols 
després d'hores esbandides, quan l'amant 
sota l'amant, l'amant dins l'amant, 
exhaurits, es freguen i es xuclen 
amb xipolleig de sang: país de foc 
i d'innocència. 
Inexacte com el vol 
de la ploma o el cant de l'ocell, 
mudable com foren els déus d'un temps, 
o la mar o els rius proverbials; 
i tanmateix és vida, tot té efecte, 
com la gota de cascall als llavis de l'infant. 



Hilari de Cara
Quadern d'Es Llombards
"Sa Nostra," Caixa de Balears, 1992
Més sobre l'autor, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

No sé perquè, però m'agraden més les coses previsibles...Saber a què atenir-me...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Però les sorpreses també poden ser bones.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada