 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
TESTIMONI
L’embranzida
de l’alba,
fràgils
vestigis, l’aire.
Traspassar
el blau subtil
de la vida
més alta.
Tracen,
mans del record,
sonors
camins fondals
per on,
reverdit, creixes
amb llum de
melodies.
Com un gest
de retorn,
el sol
estén un llenç
sobre la
pell del món.
Reneixen
perfils, formes.
Dempeus,
encès d’anhels,
perdura
encara el faig
com sopluig
del passat
a l’ombra
de ponent.
Quan
s’adorm la ciutat,
al ràfec de
la nit,
tornen d’un
altre temps
aigües
sense neguit.
Sota el
pont vell de Lleida,
un cel
banyat d’estiu.
Damunt el
còdol nu,
líquens de
l’esperança.
Francesc Culleré
Màrius Torres, més enllà del demà
Ed. Meteora, 2016
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Poques coses són tan boniques a la natura, com el despertar de l'alba o un capvespre somniador, que ens porten a tenir esperança!!!
Bon vespre, Jesús.
Inici i final, ambdós tan atractius.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada