EMPREMTES

A poesia torna a vida bela, ampla e completa. No mundo da poesia não existe impossibilidades! MAJELA COLARES

dijous, 2 d’agost de 2018

TESTIMONI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
TESTIMONI

L’embranzida de l’alba,
fràgils vestigis, l’aire.
Traspassar el blau subtil
de la vida més alta.

Tracen, mans del record,
sonors camins fondals
per on, reverdit, creixes
amb llum de melodies.

Com un gest de retorn,
el sol estén un llenç
sobre la pell del món.
Reneixen perfils, formes.

Dempeus, encès d’anhels,
perdura encara el faig
com sopluig del passat
a l’ombra de ponent.

Quan s’adorm la ciutat,
al ràfec de la nit,
tornen d’un altre temps
aigües sense neguit.

Sota el pont vell de Lleida,
un cel banyat d’estiu.
Damunt el còdol nu,
líquens de l’esperança.

Francesc Culleré
Màrius Torres, més enllà del demà
Ed. Meteora, 2016
Més sobre l'autor, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Poques coses són tan boniques a la natura, com el despertar de l'alba o un capvespre somniador, que ens porten a tenir esperança!!!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Inici i final, ambdós tan atractius.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada