 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Torna, com un veler al moll de la memòria,
el temps pretèrit. I si bé és cert que la vida
és un combat contra l'oblit,
tal vegada calgui enderrocar el suburbi
del record. Me'n queda,
d'aquella nit, el salobre,
i a tocar dels peus unes petxines,
que encara m'ensangonen.
Jordi Solà Coll
Ulls de glaç
Pagès Editors, 2017
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Em fa molta il·lusió veure aquí un poema del Jordi, amb el qual vaig tenir una molt bona relació en el món dels blogs i tinc el llibre...
M'imagino una gran cala, plena de petxines, on cada una d'elles guarda l'essència d'un record que jo no vull oblidar; n'agafaria unes quantes per fer-ne un collaret dels més bells, per a no oblidar-los mai, malgrat el temps i la salabror els volguessin malmetre!
Un petonet als dos.
L'altre dia vaig conéixer-lo en la Vall d'Uixó. Una persona ben encantadora.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada