EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

diumenge, 31 de març de 2019

NOU POEMA AMB DATA: 31 DE MARÇ

(Estany de Nules. Imatge pròpia)
31 DE MARÇ

I així envoltem el nostre rostre present d’un gran buit
On patim com a pèrdua allò que un dia rebutjàrem
Robert Cortell

En aquells dies la panxa del temps
criava àlbers en les comissures
d’un país perplex de llavis i verds.
Les ciutats s’anomenaven com tu.
Hi havia abrils als terrats de l’aire,
versos vius als pitxers de les hores,
pluja als carrers dels setze anys i onades,
freixes antics en els paisatges d’aigua,
l’alegria de rentar el silenci
i garbells de mar respirant la sal.

Ara ho dic i recorde els budells
d’una alba eterna partida de foc,
ara que he conegut la cendra trista
i els pel·lícans fan ombres de fum.

(La desfeta és un desert de clepsidres,
certs incendis en els boscos de la carn,
la consumació del desdesig.)

Marisol González Felip
Inèdit

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Segur que són molt florits aquests "abrils als terrats de l'aire" deuen ser uns terrat on s'hi respira molt bona olor...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Si no venen amb aigua, clar.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada