EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

divendres, 13 de març de 2020

ARREL

(Imatge pròpia)
ARREL

Estic viu
i puc veure l'arrel dels rius,
l'arrel de l'herba,
l'arrel de cel,
l'arrel de les roques
l'arrel de la poesia.

Quan desaparega,
somiaré la poesia de l'arrel,
les roques de l'arrel
el cel de l'arrel,
l'herba de l'arrel
els rius de l'arrel.

Hadaa Sendoo
Come Back to Earth
Més sobre l'autor, ací

[Traducció feta per mi a partir de la traducció al castellà feta pel Festival Internacional de Poesia de Medellín]

2 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

"Tot poema/ és una detenció,/ ja que sostreu fomes de la vida/ per conservar-les en els versos" (Joan Brossa).

Calpurni ha dit...

I els versos s'encarreguen de guardar-les bé.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada