EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dilluns, 16 de març de 2020

[NO HO HAN ESTAT MAI,...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
No ho han estat mai, t'ho juro, de marbre blanc,
les flors de taronger; sempre han viscut callades.
Podrien contar també paoroses solituds
d'animals salvatges. Però viuen
colgades amb eterns tresors de rèptils
i de prínceps: orgíaques festes,
on es fa l'amor sota els arbres;
on simulen menysprear, dues generacions creuades, begudes
i llepolies per mà experta enverinades. Les dones
sense ungles als dits dels peus són ja només estàtues.
T'ho juro. Emplaçada nua entre les roses sense punxes
escampades sobre les lloses, reconeixeràs ocasions pretèrites.
Les beates et cobriran el crani amb
vels d'estampades papallones,
i les teves despulles correran amb els fantàstics
esbatecs dels músics. Serà un temps illenc; es mancarà
al decòrum guardat a les desconegudes visites; la maledicció
prevista a l'horitzó et farà deixar, dels morts, la damnosa
impotència. Els còmics, sense poder desfer l'encís del vici,
faran imitacions increïbles. Experts harúspexs et conglaçaran
les grogues entranyes, i un mut entonarà ignorats cants
de batalles victorioses. Teixida així la pròpia teranyina,
et parlaràs sola i t'arrencaràs, a crits, el plor impossible.

Josep M. Palomero
Innocents de pagana decadència
Eliseu Climent, editor, 1978
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

Maria Josep Escrivà ha dit...

Que curiós, aquest poema. I el llibre, publicat en la dècada dels setanta, que reconec no haver llegir. Ha estat una sorpresa. Gràcies.

Calpurni ha dit...

Tots els poemes del llibre són magnífics, Mª Josep.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada