(Imatge no identificada presa de la xarxa)
A TRENC D'ALBA
A trenc d’alba, en desvetllar-me, veig els llençols com
formen inconcrets records onírics entre les plaques
tectòniques que van de la manta al llençol, replecs
que imiten la veu humana, els tons mecànics de la
vibració gutural continuada, de la freqüència que
atrapa la reverberació gradual i s’evapora uns graus
al nord de la vigília. Quina energia proteica m’evo-
ca, quan encara no soc la mosca deforme que brunz
com el motor passat de revolucions, en l’aleteig d’un
temps feixuc, que s’acaba on jo començo.
Tractatus
de mort de la poesia catalana
LaBreu Edicions, 2023
Més sobre l’autor, ací
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada