(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Els platerets de la balança
Pesa, com pesa, el que ja ha estat dit
de mil maneres diferents,
però la necessitat de tornar-ho a intentar,
de dir-ho ni que sigui
amb un gram més de fondària
acaba decantant, sempre, els platerets
de l’àvida balança.
Potser vull dir que ja està tot dit,
que ja l’hem sondada, a bastament,
infatigablement, la fosquíssima gola
d’aquest pou insondable.
Potser no tan sols per això, però,
precisament per això,
aquesta sempre darrera pedra:
tot el nostre delit,
tots els nostres
inguaribles neguits,
amb ella.
Josep Civit i Mateu
Els cels
dels divendres
Pagès editors, 2025
Més sobre l’autor, ací
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada