(Imatge pròpia)
III
Com saber encara un lloc de tu
on reposar la mà, badada,
—un frec— i no sentir el gel
que em crema el palmell i m'escup?
Com en sabré aquest cau de tu?
Se'ns han conglaçat les carícies
que antany ens modelaven, i ara
nostres cossos són ganivets
afilats, esquerps, ignorats,
com arestes no encadellades.
Antoni Ferrer Febrer
El dol i
la pedra
Ajuntament d’Algaida, 2015
Més sobre l’autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
És molt trist.
Sí. Poesia trista.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada