(El devallament. Rogier van der Weyden. Museu del Padro)
Un crit com un cant com una esquerda
un volcà als llavis ofec nucli caníbal
en la nit monstruosa
La llum li tocava la carn estava pàl·lid
amb la sang estancada a les mans per la gravetat
estasi que s’apropia de la forma
El seu cos és difícil
perquè és un cos alliberat
Ets un posseït un panteix clavat a la mort
veig el camí soc la filla la mare
l’esposa coronada deessa fúlgida en el centre de l’allau soc totes les veus
del deliri
Clinamen
Viena Edicions, 2025
Més sobre l’autora, ací
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada