EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dissabte, 16 de març del 2019

MATINADA DE FEBRER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
MATINADA DE FEBRER

I

Quan els estels es desvetllen
entre els dominis de la nit,
ell torna al seu univers particular
de creences i veritats,
de reptes i conformitat
d’errors i desitjos.
Torna a una realitat
d’irrefutable validesa.

II

I ella resta immòbil
en aquella habitació plena de gent.
Entre rostres que segueixen el patró
que se’ls ha assignat.
Envoltada de fums
que fan translúcids els llums de les llànties.
Vestida d’atzabeja,
evidenciant esveltesa,
argollant pena.
Subjugada al dol d’uns ulls
que observen la inèrcia d’un món
que ja no és el propi
sinó un compartit
perquè les certeses absolutes,
com el seguir endavant,
s’amorteixen
perquè les relatives
barren els passos
que havies decidit emprendre.
I mentrestant,
els estel s’adormen.

Laia Fontana i Bria
Camins recorreguts
Ed. Germania, 2014
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Podem somniar moltes coses una nit de febrer quant els estels s'adormen...A la matinada potser ens semblaran reals!
Bona setmana, Jesús.

Calpurni ha dit...

Sí hi ha somnis que són reals, de segur!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada