EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dilluns, 10 de desembre de 2018

EFÍMER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
EFÍMER


És no dir-te mai que tot sempre acaba,
que la memòria també crema en flames.
És no dir-te mai que tot és efímer,
em sap greu, però no ens queda cap refugi.
I caminem amb la por entre les ungles
i caminem amb la pell gratinada
de cops, de buits, de sang i de preguntes.
És no dir-te, tenir-te, ni evocar-te
perquè tot algun dia sempre marxa.
I correm perquè volem viure encara
i correm per evitar l’impossible
amb les mans ancorades a una terra
de submissions, de comiats i de pèrdues.
Solament la mort ens conserva en vida.

Aina Torres Rexach
Dos hiverns i un incendi 
Viena Edicions, 2014
Més sobre l'autora, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Algun refugi sempre ens acollirà, l'amor, la poesia...Encara que només siguin moments efímers!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Bons refugis has triat.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada