 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Les roses d’Isfahan,
o de l’Eufrates
els lliris salvatges
que creixien a les ribes.
Els jardins d’olor a Mossul, i a Damasc
l’esclat dels gessamins. Les flors de mirra del Sudan,
i a Khartum els dos grans afluents del Nil
arribant-se l’un a
l’altre
com set i aigua, vaixell i port,
desig i cos.
No et conformis amb
els geranis d’un test a la finestra.
Manuel Forcano
Corint
Ed. Proa, 2000
Més sobre l'autor, ací
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
un poemari preciós, Corint.
Una abraçada,Mercè
Ja les voldria totes aquestes flors tan exòtiques, si les podés haver...En aquests jardins exòtics hi ha unes roses més belles que conreen sentiments...
Bon vespre, Jesús.
L'olor de les flors que inspira sempre bells versos.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada