 |
| (Imatge presa d'aquí) |
En la fulla adormida
del temps,la gota d'aigua
que ha de desassedegar l'arbre
que ha de náixer.
dissabte, 5 de març del 2011
dimecres, 2 de març del 2011
POETES QUASI DESCONEGUTS: FOROUGH FARROKHZAD
Forough Farrokhzad és una poetessa iraniana nascuda el 5 de gener de 1935 i morta en un accident de trànsit (en estranyes circumstàncies) el 14 de febrer de 1967 quan comptava 32 anys només. És la major poetessa iraniana del segle XX. Fou repudiada pel seu marit, perseguida pels dirigents de Teheran i apartada del seu únic fill al que no tornaria mai a veure. En 1956 hagué d'escapar-se d'Iran ajudada por l'esposa d'un catedràtic de la universitat de Teheran. Bertolucci dugué la seua vida al cinema. Ella també es va dedicar al cinema. Escandalitzà els representants de la cultura de la seua època amb l’expressió sincera de la sensualitat, amor i erotisme al seus poemes.
Khaneh siah ast (La casa és negra) de 1963, és una obra documental sobre la vida dels malalts de lepra en Iran. Va ser escrita i dirigida per ella. Mescla amb mestria imatge i poesia. Així comença aquest curtmetratge: "El món està ple de lletjor. Encara hauria més si l'home apartara la mirada. Van a veure en pantalla una imatge de la lletjor, un retrat del sofriment, que seria injust ignorar". És una obra d'art terrible pel seu contingut. Durant la realització d'aquest pel·lícula Forough va adoptar un xiquet amb lepra.
Va publicar cinc poemaris: Presa (1955), El mur (1956), Revolta (1959), En altra albada (1963). La seua obra pòstuma Creguem en el començament de la gelada estació, fou publicada en 1974.
Khaneh siah ast (La casa és negra) de 1963, és una obra documental sobre la vida dels malalts de lepra en Iran. Va ser escrita i dirigida per ella. Mescla amb mestria imatge i poesia. Així comença aquest curtmetratge: "El món està ple de lletjor. Encara hauria més si l'home apartara la mirada. Van a veure en pantalla una imatge de la lletjor, un retrat del sofriment, que seria injust ignorar". És una obra d'art terrible pel seu contingut. Durant la realització d'aquest pel·lícula Forough va adoptar un xiquet amb lepra.
Va publicar cinc poemaris: Presa (1955), El mur (1956), Revolta (1959), En altra albada (1963). La seua obra pòstuma Creguem en el començament de la gelada estació, fou publicada en 1974.
El següent poema és una traducció meua d'una traducció francesa no identificada del farsi (la seua llengua materna). És de suposar que la traducció de la traducció s'ha tornat en traïció.
 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
EL VENT ENS PORTARÀ
En la meua nit, tan breu, ai!
el vent té una cita amb les fulles.
La meua nit tan breu s'omple d'ansietat devastadora.
Escolta! Sents el vent de les tenebres?
Amb aquesta felicitat, em sent estranya.
Jo estic acostumada a la desesperació.
Escolta! Sents el vent de les tenebres?
Allà, a la nit, alguna cosa passa,
la lluna angoixada és de color roig.
I penjada al sostre
pot caure en qualsevol moment,
els núvols, com una multitud de ploraneres,
esperen el naixement de la pluja
Un moment, i després res.
Darrere d'aquesta finestra
està la nit tremolant
i la terra que s'atura.
Darrere d’aquesta finestra, un desconegut es preocupa per mi i per tu.
Tu, tot verdós,
posa les teves mans – aquests ardents records -
sobre les meues mans amoroses
i confia els teus llavis, sadollats per la calor de la vida,
a les carícies dels meus llavis amorosos.
El vent ens portarà!
El vent ens portarà!
----
Ací podeu trobar més informació (en anglés) sobre Forough Farrokhzad.
dissabte, 26 de febrer del 2011
SONET CIBERNÈTIC
Us propose un joc a partir d'un cusiós sonet de Gerard Vergés. Es tracta de localitzar les 13 paraules inventades per ell i que apareixen en aquest sonet. No val fer servir un corrector. A pèl, sense diccionaris. Les trobareu?
 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
SONET CIBERNÈTIC
Gravidells esgalaven el gompit
dels dacs amistançats i morts de set.
Brafaven els cavalls. Valia un tret
més que les despes apuntant al fit.
Jo em vaig alçar, arborat, amb tot el pit
rilat de bulles, de desigs replet.
No era el meu plany de dol ni de ceret,
sinó de galves forces i aturit.
Era evident que els brals de la virtut
arribarien tard, com era not
que els pecadors vindrien aviat.
(Jo us asseguro que en tindreu un brut
i d'aquests versos no entrendreu ni un brot
Perquè tretze paraules m'he inventat).
Lliri entre cards
GERARD VERGÉS
Més sobre l'autor aquí i aquí
dilluns, 21 de febrer del 2011
ADA SALAS
Per atzar he sabut de l'existència d'una poetessa extremenya anomenada Ada Salas. He llegit alguns del seus poemes i m'he sentit atret per la seua senzillesa, expressivitat i concreció. Ha estat classificada com a "poetessa del silenci" per la brevetat dels poemes de la seua primera etapa. Existeix el silenci en la poesia? Us deixe una mostra del seu treball.
 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Hay libros que se escriben sobre la carne misma.
Son esas cicatrices que nos hablan
y sangran
cuando el tiempo se rinde a su derrota
un puñado de signos que apenas
comprendemos
y eran el beso intacto de la vida.
(De: La sed)
* * * * * * * *
Ya no será la paz.
Han besado
mis ojos
tu terrible desnudo.
(De: Variaciones en blanco)
En aquest video la poetessa diu dos dels seus poemes i comenta què és per a ella la "Poesia del silenci".
dissabte, 19 de febrer del 2011
SENSE SENYAL
Podeu aturar el curs d’un riu
i embassar les seues aigües.
Podeu tallar les ales a l’àguila
i evitar el seu vol.
Podeu matar el vent
entre aspes de molins.
Podeu desfer un camí
i evitar el trànsit per ell.
Podeu tallar-nos la llengua
i deixar-nos tots muts.
Però sempre hauran
rius,
àguiles,
vent,
camins,
llengües
que honoraran la llibertat.
dijous, 17 de febrer del 2011
dilluns, 14 de febrer del 2011
CAMINAR
 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Caminar tota una vida
et porta a preguntar si quatre passes
et fan el pes. Però no hi ha altre canvi
i veus a trossos sota tanta pluja
els vespres de la vida en un sol vespre
i el sol que es repeteix en mils de gotes.
JOAN BROSSA
dijous, 10 de febrer del 2011
dimarts, 8 de febrer del 2011
PUNT DE LLIBRE (V)
Us deixe un nou punt de llibre. Conté un poema del poeta valencià Salvador Jàfer inclós al seu llibre Navegant obscur.
divendres, 4 de febrer del 2011
VERS SOLT (II)
De nou deixe uns versos solts perquè intenteu imaginar el poema on estan inclosos (si no el coneixeu).
El poema és de Marià Manent i ací el podeu trobar.
Ací, al blog de Vidapervida podeu trobar un magnífic punt de llibre amb aquests versos.
...i s'assembla al silenci de la mort
aquest tebi silenci de la vida.
 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Ací, al blog de Vidapervida podeu trobar un magnífic punt de llibre amb aquests versos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
