CANVIEN LES ESTACIONS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CANVIEN LES ESTACIONS

Vine a trepitjar raïm, tardor,

aire plaent de finals de setembre,

que a la delícia del camí et plegues.

En el niu de l’hivern, amb foc de palla, 

acuden blaus dins l’espessor del dia

que vencen un moment la contingència.

Amor grenyal, tornes amb les cireres,

les arracades de la primavera

que pinten de vermell vent i desig.

Conduït pel migjorn que empeny les veles,

l’estiu es reconeix en ell mateix

i els nous amants convenç de fugir en cercle.

 

 

 

Joan Manuel Homar

Ningú

Viena Edicions, 2022

Més sobre l'autor, ací i  ací 

 

[NO CORRE PERILL...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

no corre perill la seua ànima

la nena flor que mira rere els vidres

la immensitat          no pot mai desfer-se

aquell baluard seu de cel massís

en les entranyes d’un clot la nena

que saltirona els tolls mig descalça

i creu en la por més ferotge

no corre perill aquell bes que imagina

no és esquer ni mos la innocència

que vola i té cor     la nena impedida

que aixeca els seus braços com ales

la seua ànima és cosa del temps

que no es veu     quan siga ja ahir

la nena que juga a ser mare de tot

dirà que la nit ja no és de rajoles

mig soltes ni farà cas dels udols

 

                                                           (por)

 

Francesc Pastor

Ànima

Pagès Editors, 2022

Més sobre l'autor, ací

SEMPRE A RECER DEL TEMPORAL

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Sempre a recer del temporal, 

hauria estat massa fàcil deixar-se endur per la derrota. Ara, que has copsat el secret que hi ha al fons de la veu, del mot acollidor que t’empara, del nom sincer que es fa força i amb què et demanes, que es fa cançó i és abraçada, ara, que et porta el silenci més ric, floreix —en l’apropament i en la carícia necessària— el consol de la paraula.

 

 

 

Ismael Pelegrí

Alcalfar

AdiA Edicions, 2022

Més sobre l'autor, ací  

IL·LUMINACIÓ DE PEÒNIES I TRAMUSSOS

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

IL·LUMINACIÓ DE PEÒNIES I TRAMUSSOS

 

Mai no pensí que m'agradaria en l'edat gran el dringar del vent al reixat del llossar de fades, les faldilles de vellut de les quals agranarien la rosada de les peònies i els tramussos de la infantesa. Amb paràfrasi de Léonie Adams, el desig del meu cor és encara darrere del reixat d'una rosa de seda sobtada en la fulla erta de la meua vida no endevinada.

 

 

 

Pere Bessó

Post

Ed. EdictOràlia, 2021

Més sobre l’autor, ací i ací