(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Sempre a recer del temporal,
hauria estat massa fàcil deixar-se endur per la derrota. Ara, que has copsat el secret que hi ha al fons de la veu, del mot acollidor que t’empara, del nom sincer que es fa força i amb què et demanes, que es fa cançó i és abraçada, ara, que et porta el silenci més ric, floreix —en l’apropament i en la carícia necessària— el consol de la paraula.
Ismael Pelegrí
Alcalfar
AdiA Edicions, 2022
Més sobre l'autor, ací
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada