 |
| (Imatge pròpia) |
solament una badia,
un vaivé.
La maregassa amolla els botons del temps
la tempesta no sopluja,
i jo em muir
menyspreant la drecera supletòria
i recusant les cesures
entre el teu desig i el meu.
És que ja no ens corprendran
mai més les ratlletes de la calma?
Entre el teu parany i el meu
solament una badia,
un vaivé.
Encarna Sant-Celoni i Verger
Dèria i fal·lera
La Forest d'Arana, 1996
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Estava llegint la frase que tens a dalt i penso que comparar la poesia amb els tatuatges...La poesia embelleig els infants, en canvi els tatuatges són com una taca, per a mi...
Petonets.
Maltractament del cos, dic jo, M. Roser.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada