EMPREMTES

El poema és una veu calenta que degoteja i crema. AMPARO CORTELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anells. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anells. Mostrar tots els missatges

diumenge, 11 d’octubre del 2026

JE SUIS

 


(imatge no identificada presa de la xarxa)

Je suis

 


Asseguda a la butaca,

em demanes que em posi els guants.

Làtex enfarinat que unto de crema.

T’arremangues els pantalons

i apareixen els manyocs que tens per cames.

M’assenyales la cicatriu que va deixar l’amputació

i hi aplico la crema:

“plus fort, chèrie”.

Pressiono el tros de carn flonja

i trobo l’os que segueixo amanyagant.

I penso en les mans sense guants de làtex

que mai han acariciat aquestes cames.

Tens els ulls tancats i esbufegues.

Després t’arremangues les mànigues

i és el torn dels braços sencers però cansats.

I després vindran les mans

amb els dits garratibats

i els anells daurats.

“Merci bien, chèrie.”

 


Laia Carbonell

Finlàndia

Ed. Galerada, 2015

Més sobre l’autora, ací