ELS TEMPS INTERROMPUTS

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Estem de pas en temps interromputs:

algunes portes s’obren al record,

n’hi ha que amaguen els desigs més bruts,

d’altres donen als camps de la dissort.

 

Tenim un llit per als amors perduts,

un balcó obert a les brises del port,

un jardí que celebra els bells minuts,

un lavabo per a rentar la mort.

 

Cap d’Any comença com un bes final,

es perd la fe mirant cap a l'estel,

l’oblit és una duna sense arrel

 

que avança pel present, que és forestal:

quan des del bosc es veu un tros de cel

plana la fam, voltor universal.

 

 

Ramon Ramon

Els temps interromputs

Edicions del Buc, 2016

Més sobre l’autor, ací

[AIXÍ COM CELL QUI ES VEU PROP DE LA MORT,...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Així com cell qui es veu prop de la mort,

corrent mal temps, perillant en la mar,

e veu lo lloc on se pot restaurar

e no hi ateny per sa malvada sort,

ne pren a me, qui vaig afanys passant

e veig a vós, bastant mos mals delir:

desesperat de mos desigs complir,

iré pel món vostre ergull recitant.

 

Ausiàs March