EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dissabte, 28 d’abril del 2018

[L'ESCUMA DE LA COPA...]

(Imatge: Kyoshino/Getty)
L’escuma de la copa: 
una veritat efervescent 
que s’apaga de sobte 
dins el vidre. 
Com la mar calma 
en la nit negra 
que tanca l’esclat 
de l’estiu il·lusori. 
El color de les tovalles: 
un blanc efímer 
de llunes de gotes 
de cava i de sang. 
A cada aniversari 
envelleix un engany.


M. Carme Rafecas
Blanc breu
Ed. Bromera, 2018
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

L'escuma de la mar sempre conserva la seva blancor, sigui de nit sigui de dia...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Una escuma imperecedera. Sempre hi és observant-nos.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada